Economia valenciana post-COVID19: posem les llums llargues

Per Helena Àvila i Cervelló
Secretària d’organització de Via Mediterrània

Amb més d’un mes de confinament i, afortunadament, treballant des de casa, he tingut l’oportunitat d’analitzar unes 70 empreses i llegit tot el que m’ha donat de si el temps «lliure».

Les meues conclusions possiblement seran esbiaixades però, no obstant això, tractant de fer un exercici de magnitud global i contrastant algunes de les meues idees amb lectures, crec que qualificades, trobe que:

  • Les empreses valencianes aprengueren de la crisi que començà el 2008 i durant aquesta última dècada han apostat per incrementar la seua solvència, el seu equilibri financer i la rendibilitat (informe GB Consultores d’abril 2019)
  • Però existeixen dos grups d’empreses «sensibles» de les quals em preocupa com podran afrontar aquestes pròximes setmanes: aquelles l’evolució de les quals ja era compromesa i aquelles que pel seu moment vital, havien considerat els darrers mesos com els òptims per a realitzar inversions fortes. 

L’aturada de l’activitat econòmica d’aquestes setmanes provoca que els productes/serveis produïts no arriben al seu client final. Això suposa una aturada del consum en sec. La conseqüència directa és la no entrada d’ingressos per tancar el cicle de l’activitat productiva. 

Però seguint amb la variable del consum, haurem d’estar mooolt alerta i establir els mecanismes necessaris per a restablir-la. Molts treballadors s’han vist afectats pels ERTOs i, per tant, el seu salari líquid s’ha vist minvat. Molts treballadors, en acabar l’estat d’alarma, es veuran perjudicats per l’evolució dels ERTOs en EROs. Per tant, tots aquells que no estiguen afectats per aquesta situació, seria bon moment de realitzar un «consum solidari», és a dir, plantejar-se fer el que sempre anem posposant com canviar una mampara del bany, ficar altres llums al menjador, reparar el sofà envellit, etc. Xicotetes despeses que poden tindre un gran efecte en el petit comerç, autònoms, magatzems… Com podria l’administració facilitar-ho?

Per altra part, com a altre component fonamental de creixement de l’activitat, trobem la inversió. Moltes empreses han vist modificades les seues projeccions dels pròxims mesos a l’introduir entre els seus deutes, unes quantitats, sovint, elevades. Préstecs, normalment, a poder fer front a les despeses d’estructura que han de seguir assumint aquestes setmanes malgrat l’aturada. Sous, lloguers, subministraments, segurs, proveïdors, atendre el servei del deute… però sense l’entrada dels ingressos necessaris per a poder fer-ne front. Aquesta entrada de liquiditat s’ha substituït per uns instruments financers amb afiançament de l’estat  (préstecs i comptes de crèdit) facilitats per aquelles entitats financeres que s’han acollit al conveni ICO, que tot i tindre 12 mesos de carència de capital, cal retornar en un període màxim de 5 anys. Això vol dir, que si les empreses tenien un excedent entre l’entrada d’euros per la seua generació de recursos i els seus compromisos, ara l’excedent serà menor o no hi serà. Moltes empreses veuran afectats els seus plans d’inversió, endarrerint-los, perquè no tindran suficient excedent per a destinar a la inversió. 

Aquesta qüestió és molt més greu del que sembla, més enllà de l’ajornament d’unes inversions. Primer perquè la conjuntura en què ens trobem, les necessitats canvien de manera permanent i les empreses han de ser suficientment àgils per tal de poder adaptar-se a elles. Cal donar resposta a les necessitats d’uns clients exigents que poden decidir no esperar-se que l’empresa estiga preparada. A través de les noves inversions, les empreses adquireixen la capacitat de fer salts en la seua generació de recursos, poder arribar a més clients, i per tant, de créixer i tindre futur. 

Per tant, sobre aquest punt de la inversió, l’administració pública haurà de dotar a les empreses de facilitats perquè puguen materialitzar-se. Però aquesta qüestió, des del punt de vista del model econòmic necessari al nostre territori, no és gens senzilla, perquè no em val una facilitat per a TOTES les empreses. Donat que sabem que els recursos són limitats i no infinitament divisibles, perquè no tindria sentit, caldrà prioritzar en quines empreses seran aquelles beneficiàries de les facilitats. I ací cal una reflexió d’aquestes que en diuen «amb llums llargues» perquè el que decidim avui serà clau per al futur. Per tant, previ a determinar les facilitats, s’hauria de decidir el País Valencià quin model d’empreses vol per al dia de demà. Jo aposte per aquells que donen un valor afegit. Aquell que permet que els joves que ixen de les nostres universitats tinguen un bon lloc de treball, ben remunerat, amb potencial de creixement, de realització personal. Cal promocionar aquelles empreses on posen en el centre els seus treballadors, perquè són la seua font de valor, el seu millor actiu. 

No em valen solucions a correcuita. No em valen pegats del moment. Cal una idea treballada, reflexionada, contrastada amb tots (o la majoria) els agents implicats. Cal una estratègia que implique alguns anys vista, caldrà buscar els recursos per a poder-la dur a terme, i d’això, en tenim pocs. Motiu addicional per a tirar de creativitat, d’imaginació, d’intuïció; també de valentia per a anar a buscar tots els recursos que ens faltaran per a dur-ho a terme. 

No s’esperen unes setmanes ni mesos fàcils. Però ara més que mai, es necessita una mirada de conjunt i global, on cadascú de nosaltres trobem que les mesures posades en marxa són en benefici de tots. L’administració valenciana tindrà una gran responsabilitat i protagonisme per a dur-ho a terme. Però també cadascú de nosaltres, individualment, tindrem una responsabilitat extraordinària que es veurà jutjada a través de les nostres accions del dia a dia, per què, junts, puguem superar com més aviat millor, aquest gran shock que ens ha marcat el diminut COVID. 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *